e Nativa
Skip to content



No parleu mai amb l’estat ni deixeu que l’estat mai us parli

La humanitat es divideix en dos conjunts: els qui xerren i els qui escolten.

Comenta »

Política napalm i figuretes de cera

Versión en castellano S’ha dit moltes vegades: en els quadres de Poussin les figures tenen una presència monumental. Més que el moviment de la història, desprenen la quietud de l’estatuària clàssica. Com si es representés un temps congelat. Això va fer que fora de França, Poussin vivia a Roma, en plena agitació barroca, no se’l […]

Comenta »



No parleu mai amb l’estat ni deixeu que l’estat mai us parli


La humanitat es divideix en dos conjunts: els qui xerren i els qui escolten.

Política napalm i figuretes de cera


Versión en castellano S’ha dit moltes vegades: en els quadres de Poussin les figures tenen una presència monumental. Més que el moviment de la història, desprenen la quietud de l’estatuària clàssica. Com si es representés un temps congelat. Això va fer que fora de França, Poussin vivia a Roma, en plena agitació barroca, no se’l […]

Set milions i mig de gilipolles


Catalunya és la meca del gilipollisme! Sots el control d’una patum de llepamerdes primfilats envernissats…

Les ciutats de la nit flonja


William S. Burroughs és conegut per ser el típic pelma ionqui poètic.

Mataria per anar a enterrament


La gent la va dinyant i hi ha una intricada estructura jeràrquica que impedeix els qui curren assistir a les mandangues funeràries.

Casas como las de antes


Versió en català El otro día, un amigo, Nando Caballero, preguntaba públicamente, “por qué no se construyen casas como las de antes”. Como sabe que soy arquitecto, me etiquetó para ver si se me ocurría algo. Al principio di la respuesta por obvia. Al menos para los arquitectos (educados siempre en la búsqueda de la […]

Cases com les d’abans


Versión en castellano L’altre dia, un amic, el Nando Caballero, preguntava públicament, “per què no es construeixen cases com les d’abans”. Com sap que sóc arquitecte, m’etiquetava per veure si se m’acudia alguna cosa. Al principi, vaig creure que la resposta era òbvia. Al menys pels arquitectes, educats sempre en la recerca de la idea […]

Un sistema que ens emmalalteix és un sistema malalt


En Sam McPheeters, cantant dels Born Against, explica que va deixar de prendre antidepressius, i va tornar a sentir l’odi de quan tenia 20 anys.

Nosaltres no oblidem


“Nosotros no olvidamos” és un documental d’en Damià Puig que segueix el dia a dia d’en Juanjo, pare d’en Pedro Álvarez.

Lo pollavell i lo pollanou


Els coolhunters de les teles i ràdios van bojos buscant canalla graciosa per als seus grisos programes d’avorriment sense final

Un nou drama liberal per l’hegemonia cultural


Un nou llibre de Simon Leys a Acantilado i, un altre cop, a la contraportada, la típica cantarella plorinosa liberal.

Muy valientes pero no abolimos el Estado


Versió en català Me ha interesado un pasaje de Braidotti (Lo Posthumano, 2013) donde señala que la separación iglesia-estado por parte del humanismo, no trajo ninguna mejora a las preocupaciones por la igualdad femenina. La delimitación entre los dominios de la razón y de la fe, de la racionalidad y la irracionalidad, de lo público […]

Molt valents però no abolim l’Estat


Versión en castellano Em va sorprendre un passatge de Braidotti (Lo Posthumano, 2013) on assenyala que la separació església-estat per part de l’humanisme, no va portar cap millora a les preocupacions per la igualtat femenina. La delimitació entre els dominis de la raó i de la fe, de la racionalitat i la irracionalitat, d’allò públic […]

Un pla político militar basat en el ridícul adolescent aliè


Molts conspiranoics pensen que Google i Amazon són els gegants militaro-comercials de control mental mundial.

L’estat i les coses


Va ser una discussió curta en la que van aparèixer grans tòpics sobre el paper de l’estat i l’auto-organització en relació a la cultura. Per exemplificar la seva perspectiva, ell va dir allò de “sense l’estat no existiria la viquipedia”, fent referència a coses que va dir fa temps César Rendueles. I tenen tota la […]





  • Últims comentaris

    • francesc.Cardeña: Bravo ! Bravissimo! A mi també m´agraden les cases com les d¨ antes però encara m´agrada mes l´idea...
    • Merce Coll: Molt be la reflexió sobre aquest abans que agrada tant, sobre tot als de mes de 60..recordant que erem...
    • Nuria Aguirre: Es plantegen, amb molta inteligència, qüestions molt importants. Aportes molt elements que obren...
    • Fab: Me has dejado sin palabras, porque me las has arrancado una por una para decir lo que a mí se me enreda en la...

    Categories

    Autors

    Arxius

    Què és Nativa.cat?

    Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

    Què és Indigestió?

    Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

    Contacte

    Mail to info(a)nativa.cat

    Política de privacitat

    Donen suport

    fesnos_indies
    mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )